Oblidar com funciona el món:
que el temps corre més que les meves crosses,
més que la terra tacada de sang.
Gira un Univers que provoca vertigen,
i soc més part del vertigen que de l’Univers.
El pou és tan profund com negres les meves aigües;
on és la llum? On és?
Vibra en mi l’esquelet de la desídia,
el recompte capritxós del meu destí.
Vull una copa a mitja tarda
mentre espero aquesta nit.
Vull beure’m els versos
i el silenci vespertí.
Vull la solitud d’una àncora
en meitat del mar obert.
I estic aquí,
ancorada en el no-res blau,
en l’abisme buit.
Vull una copa a mitja tarda,
escriure fins que faci de nit,
fins que caiguin totes les branques,
fins que les flors es marceixin de mi
i oblidar com funciona el món,
fins que es faci de nit,
fins oblidar-me de mi.
que el temps corre més que les meves crosses,
més que la terra tacada de sang.
Gira un Univers que provoca vertigen,
i soc més part del vertigen que de l’Univers.
El pou és tan profund com negres les meves aigües;
on és la llum? On és?
Vibra en mi l’esquelet de la desídia,
el recompte capritxós del meu destí.
Vull una copa a mitja tarda
mentre espero aquesta nit.
Vull beure’m els versos
i el silenci vespertí.
Vull la solitud d’una àncora
en meitat del mar obert.
I estic aquí,
ancorada en el no-res blau,
en l’abisme buit.
Vull una copa a mitja tarda,
escriure fins que faci de nit,
fins que caiguin totes les branques,
fins que les flors es marceixin de mi
i oblidar com funciona el món,
fins que es faci de nit,
fins oblidar-me de mi.
